Internet = a gratis?

Aquest matí, mentre gaudia del primer cafè de dia, m’he sorprès amb un dels titulars de portada del diari La Vanguardia: “La UAB demandada per drets de llibres i articles”. Un titular que em remetia a la pàgina 34 de la secció de cultura de l’edició impresa i on podia llegir: “Dura demanda contra la UAB pels drets dels llibres d’ús acadèmic”.

La Universitat Autònoma de Barcelona té una demanda, per part de la societat que gestiona els drets d’autor d’escriptors i editors CEDRO, per l’ús de còpies d’articles o capítols de llibres que pengen en el seu campus virtual. La demanda es fa una vegada no s’han aconseguit tancar negociacions pel pagament dels drets, segons fonts d’aquesta societat, i és la segona (després d’una denúncia similar a la Universidad Carlos III de Madrid) d’un seguit de demandes que presentaran contra 70 universitats, segons la mateixa notícia. A la UAB, per exemple, li reclamen una quantitat estimada en els 1.087.200 euros.

Llegeixo aquesta notícia, just en el moment en el que estic redactant un treball sobre la dicotomia del llibre digital versus el llibre analògic. La veritat és que mentre llegia un dels textos proposats per a preparar aquest tema ("El paradigma digital y sostenible del libro" de Manuel Gil i Joaquín Rodríguez), el meu pensament sempre es distreia en el pensament d’annexionar els continguts digitals a internet i amb les descàrregues gratuïtes... i, suposo que, erròniament (o no) amb el mal auguri de futur del món editorial i de la creació literària. Imagino que  aquest és un perjudici originat en una ment de “turista digital” com la meva i que té grans diferencies amb la que pot tenir un “nadiu digital”.  

De fet, jo mateix tinc accés a documentació escanejada en el meu propi campus, els meus fills també tenen material fotocopiat a l'escola... on està el límit de la protecció dels autors, on fem de pirates i fins a quin punt fem de còmplices d’un sistema que pot marginar la creació?

La quid de la qüestió està en que darrerament sento comentaris com: “estic estalviant una pasta gràcies a que ara tinc un eBook i no compro llibres” o “fa la tira d'anys que no compro discos”.  Està clar que es poden intercanviar llibres digitals entre amics, tal i com es fa amb els llibres normals  i també es pot escotar música pels diversos canals que ofereix la xarxa (Spotify, YouTube, iTunes,...) però continuo pensant que encara tenim una assignatura pendent amb els continguts que podem trobar a la xarxa telemàtica. 

Al igual que cal que aprenguem a cercar continguts de qualitat i saber destriar allò que no és palla... possiblement, també ens calgui aprendre que no tot ho podem tenir gratis. Crec sincerament que aquesta idea d’equiparar continguts digital amb la gratuïtat de les coses és una idea molt estesa i que no ajudarà a avançar en continguts de qualitat a internet.

Imagino, que aquesta idea em ve al cap, ja que sovint em fa vergonya dir, en alguns ambients, que jo encara compro llibres i discos... analògics i digitals!