dijous, 17 de maig de 2012

El llenguatge de la xarxa o la xarxa del llenguatge

Si analitzem els diferents gèneres del discurs i la varietat de registres diferents que hom pot emprar en un mateix dia, depenent del lloc, temps i mitjà en el que estigui, ens adonaríem de la gran varietat de textos que som capaços de crear.

El mitjà condiciona. David Crystal, al seu llibre El llenguaje e Internet, fa una anàlisi exhaustiva de les connexions que, les darreres dècades, hem establert amb el món virtual que ens obre la pantalla d’un ordinador connectat en xarxa i els nostra manera de parlar.

Possiblement, sigui indiscutible l’evidència que la nostra forma de comunicar-nos ha variat ostensiblement a partir de la nostra afecció a les noves tecnologies de la informació i a la nostra vinculació laboral, social i humana amb la xarxa telemàtica; però ens podríem preguntar si aquest canvi ha estat un fenomen aïllat o forma part d’una evolució natural del llenguatge. Personalment crec que aquest canvi no es pot analitzar com un cas aïllat.

El llenguatge, les llengües i la nostra forma de comunicar-nos amb els altres ha estat un continu al llarg del temps. El pas de la comunicació oral a l’escriptura va tenir un punt d’inflexió comparable, posteriorment, amb el que va succeir amb l’aparició de la impremta o amb la invenció del telèfon o de la ràdio.

Un dels punts claus de les influències que Internet exerceix en el llenguatge rau, precisament, en les incorporacions constants de nous conceptes i de noves formes de dir allò que vivim com a nova experiència. El llenguatge metafòric a begut sempre de les comparacions de diferents vivències per aportar referents a d’altres. Ara, Internet es converteix en un nou aparador per a citar i recrear, en el món real, similituds del món virtual. Expressions com “necessito fer un resert” o “estàs connectat” formen ja part de la nostra parla habitual.

Cal anar en compte, però. Crystal parla del perill d’algunes llengües i del domini dels idiomes majoritaris, com l’anglès, per sobre de tots els altres. La veritat és que, ara per ara, la xarxa ha evolucionat (i ho continua fent constantment) i la varietat de la informació en diferents llengües ja no és un obstacle per a entendre’ns. Eines de traducció simultània ó programaris que publiquen directament textos en diversos idiomes, ajuden a mantenir una diversitat idiomàtica a Internet, malgrat l’anglès continuï sent la llengua dominant.

Una de les variables que influenciat en el canvi d’expressió ha estat la immediatesa amb la que ens comuniquem amb els “e-mails” o amb la missatgeria de dispositius mòbils. La necessitat d’escriure en l’espai més curt possible i la d’estalviar paraules supèrflues han estat un dels perills en la comunicació escrita. Abans una carta tenia una format i requeria d’una pulcritud formal, que ara, els missatges digital han esborrat del nostre registre comunicatiu immediat.

Personalment, crec, però que cal anar en compte amb algunes interrelacions excessives amb els argots provinents d’Internet i assimilades amb el nostre llenguatge col·loquial. Al igual que no m’ha agradat mai la forma d’escriure els missatges curts del “sms” o els “whats-up”, tampoc m’agraden les excessives metàfores sobre el món virtual i trobo especialment ridícules les referències amb icones com les @ en qualsevol mot, a l’estil de “nosaltr@s”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada