Noves formes socials

El canvi en la forma d’escriure a partir dels nous suports i mitjans ens ha portat a una veritable revolució social. El canvi dels espais on les dones i els homes ens hem comunicat al llarg de la història ha evolucionat i canviat en paral·lel al canvi del context que el món ha experimentat.

Les noves tecnologies de la comunicació ens han canviat els canals de comunicació en les darreres dècades, però no la necessitat de compartir vivències, informació i de relacionar-nos entre nosaltres. Primer ens parlàvem als clans o tribus, després explicàvem les xafarderies a la plaça dels pobles i ara escrivim les nostres vivències al facebook. La necessitat és la mateixa, el mitjà és diferent.

El canvi principal rau en que ara aquesta comunicació s’ha globalitzat i qualsevol idea, rumor o escrit que vulguem explicar es pot escoltar o llegir amb la mateixa immediatesa a la casa del veí o a les antípodes del planeta.

Les xarxes socials virtuals, ara per ara, ja són una eina més de comunicació i de relació que hom pot considerar com un espai més del seu entorn personal i social. Al igual que tenim els nostres referents en la família, la feina, els amics, el club esportiu, la facultat, el barri, ... ara també són els nostres referents socials els grups d’amics del facebook. l’intercanvi d’opinions que llegim i escrivim al twitter, el fòrum del nostre equip de bàsquet, els comentaris de les notícies que es poden llegir als diaris digitals o el feedbac que copsem a partir de les opinions de la gent que llegeix els nostres posts al bloc personal.

En aquest punt, cal destacar la funció que els blocs (o blogs) han desenvolupat en el si de l’intercanvi d’informació per Internet. Aquesta, ha estat una de les eines que en les darrers dècades més ha contribuït a diversificar l’opinió en la xarxa i obrir nous referents respecte a les diferents formes de pensar.



La presència a la xarxa mitjançant pàgines web va ser un primer pas. El canvi important amb els blocs i weblogs rau en la multidireccionalitat que aquests permeten. Les informacions web determinen una única font d’informació estàtica i unidireccional per part de l’emissor. En canvi, els blocs permeten tenir un intercanvi d’opinió amb els lectors i la interrelació permanent amb enllaços als espais escrits per altres blocaries. Els blocs fan un pas cap a la relació de nodes comunicatius que es poden assimilar a les xarxes socials d’intercanvi per Internet.

Una dada important a tenir en compte és que segons Technorati, el cercador especialitzat del blocs, indexa més 40 milions de blocs i apunta que el volum de continguts es duplica, com a mínim, cada 5 mesos. Aquest fenomen es possible gracies a la simplificació tecnològica que va significar l’aparició de programaris i espais on line i gratuïts on poder crear i allotjar blocs. La simplificació tècnica i la possibilitat immediata de poder posar en marxa un nou bloc ha estat una de les claus de l’èxit. La creació i manteniment està a l’abast de tothom que tingui un dispositiu d’edició de text connectat a una xarxa d’Internet. Les opinions ja no estan circumscrites únicament en els espais oficials i controlats pels grans grups de comunicació, ni pel poder polític i econòmic.

Actualment, a més a més, es pot copsar que la majoria de sistemes digitals que es poden trobar a la xarxa ja estan interconnectats. Per exemple, la majoria de pàgines web, personals i d’empreses, tenen les seves seccions amb els seus blocs temàtics i connectades a altres blocs relacionats; els blocs disposen d’espais on apareixen les seves piulades al twitteri els perfils de facebook anuncien quin és el darrer post que hom a penjat al seu bloc personal.

El problema, possiblement, el puguem trobar en el moment de fer-nos presents en la blocosfera i aconseguir formar part d’un grup o que el nostre bloc aconsegueixi seguidors. De fet, el món virtual que ens ofereix la xarxa no deixa de ser un reflex del que és el nostre món personal. Les relacions no es poden assolir sinó ens movem. Si estem tancats a casa i no sortim, difícilment podrem conèixer la nostra veïna de la casa de davant. Per tant, sinó estem connectats a la xarxa a partir de les nostres activitats habituals, difícilment podrem comunicar-nos amb altres internautes. No podem pretendre, per exemple, que sense tenir una vinculació, directa o indirecta, amb la política, que el nostre bloc sigui influent ni seguit en els fòrum de discussió política. Potser caldria començar per participar en les activitats de caire polític que s’organitzen a la nostra ciutat i, a partir del nostres nous contactes, començar a crear una petita xarxa entre la gent que escriu sobre els temes de la política del nostre entorn directe. Segurament, algun dia, el nostre bloc polític podrà tenir seguidors que parlen de les mateixes coses a l’altra punta del món.

No hi ha més sensació de solitud que la de parlar sol i no tenir un intercanvi amb ningú. Per això, no únicament cal crear i omplir un bloc, cal cercar les complicitats. Aquest seria el cas dels nostres blocs sobre l’hipertext. Hem creat un a petita xarxa entre nosaltres, companys de classe que estem treballant els mateixos temes. Escrivim, llegim i comentem els nostres posts. Ja em fet el primer pas per a crear una petita xarxa. Si a partir d’aquí, les nostres fronteres s’obren més enllà del temps del semestre lectiu i la nostra xarxa s’obre al món, doncs millor, però de moment ja som el que som: una petita xarxa blocaire.