diumenge, 3 de juny de 2012

Connexió social, xarxa col·laborativa i una pregunta final

El món de la comunicació a nivell mundial i d’influència social i política també ha canviat la seva forma d’escriure i de dir les coses. Els moviments socials i els espais de creació i comunicació col·laborativa han estat les aportacions més importants.

En referència als moviments socials, que s’han gestat i nodrit a partir de les crides per les xarxes socials virtuals, els exemples més reeixits els podem veure en les mobilitzacions de la primavera àrab, la reivindicació per part de les dones en el si del pensament islàmic o els moviments del 15M a l’estat espanyol. Aquests han estat en el punt de mira comunicatiu mundial, ja que la seva actuació i repercussió va posar en moviment a milers de persones. La crida per la xarxa va tenir els seu reflex directe en els carrers i places. Els moviments presencials no estaven aïllats. Hi havia un node de connexió que anava més enllà del que passava a la plaça Tahrir, de la Puerta del Sol o de la Plaça Catalunya.

Per altra banda, la hipertextualitat que aporta la comunicació digital per Internet, ha permès un canvi en l’intercanvi de coneixement a partir de les pàgines wiki i en la publicació d’informacions alternatives a les establertes pels mitjans de comunicació.




La wiquipèdia serà l’exemple més significatiu de la col·laboració de continguts de coneixement a la xarxa i que han seguit altres estaments com les universitats. Una de les funcions de les pàgines wiki és la de poder afegir continguts i articles sobre temes o conceptes que acaben de succeir i que no encara no poden recollir les enciclopèdies tradicionals. Aquestes entrades no son d’un únic autor, ja que es poden complimentar per altres aportacions. Una de les principals crítiques a aquestes pàgines és que el rigor científic es pot posar en entredit. No és el mateix una entrada en un text oficial redactada per un expert en la matèria que per un internauta, que a priori, pot o no ser expert del tema. De fet, la cerca a la wiquipèdia pot ser el primer pas per a cercar informació i obrir les portes d’altres punts de cerca on poder contrastar aquesta. El problema rau, en el moment en que, sovint, el que es diu d’un tema és un “copy-paste” de l’entrada corresponent de les pàgines wiki.

En el món comunicatiu cal destacar la funció de diaris (o blocs) virtuals de comunicació alternativa local i global que han esdevingut claus per a contrastar les informacions oficials de les notícies. En aquest sentit també cal mencionar la revolució informativa que ha significat com a font la pàgina wikileaks en referència a la publicació de documentació classificada dels governs de tot el món.

La pregunta seria: tot s'hi val en nom de la comunicació?


4 comentaris:

  1. M'agradat molt aquest comentari sobre els diferents temes. Però penso que tot això només és l'expressió del poble en llibertat, sigui per manifestar-se o per portar a la llum obscurs secrets. Però responent a la teva pregunta , segons el meu parer NO VAL qualsevol cosa.

    A vegades en nom de la llibertat, no pensem si coartem altres llibertats o posem en perill vides humanes. Per exemple: si tinguéssim una llista de policies encoberts, no crec que el fet d'esbombar aquesta noticies fes servei algú. Potser a polítics més preocupats per aconseguir el poder, però a qui més? . Crec que amb la pregunta final he respós a la teva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, estic d'acord. A vegades penso que en nom la llibertat d'expressió es publiquen coses que, sovint, estan fetes per fer mal algú... per enveges, lluites de poder i per enfonsar algú. Imagino, però que les fronteres del que és correcte o no, a vegades, són molt difícils de dibuixar.

      Elimina
  2. Potser no "Tot s'hi val", però d'entrada crec que la gent tenim dret a saber la veritat de les coses, per molt empipadores que siguin les notícies. Encobrir veritats per allò de "no fer patir" ho trobo d'un paternalisme llastimós.
    Per mi, la qüestió no és què es comunica, sinó el com. La veritat pot resultar dolorosa, però ho és més si el comunicador té la perversa intenció de fer mal. Altre cosa són les difamacions, és a dir, mentides; però aleshores, ja no tinc clar que es pugui parlar de comunicació, ni de llibertat d'expressió, sinó de manipulació. I això no que no s'hi val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè, està clar que tenim dret a saber la veritat de les coses, el problema, segurament, rau en que les veritats són venudes amb un filtre concret i així tot el que és diferent a la "veritat" que ens volen vendre semblarà una gran i perillosa mentida... i d'això en sabem molt els occidentals...

      Elimina