Segons la wiquipèdia
la serp és un animal que habita
a tots el continents de la terra (llevat de l'Antàrtida). És admirat per
algunes cultures i temut per d'altres. Venerat per molts, però també rebutjat i
temut per una gran part de la humanitat.
Actualment, vivim immersos en un espai on la
comunicació viu i es desenvolupa d’una forma global i es transmet d’una manera
immediata. Una notícia sorgida en una part del món pot esdevenir igual d’important
en el poblat veí que en una vila situada en l’altra part del món. La seva
transmissió viatja de forma simultània per tot el planeta. Ara ja no hi ha barreres (malgrat hi ha cesura en alguns
territoris), la societat de la informació ha esdevingut la societat del
coneixement (malgrat el soroll informatiu pot esdevenir un gran enèmic) i ara
podem accedir a qualsevol informació, document, so o imatge d’una forma automàtica.
Tot el coneixement està al nostre abasts. Estiguem aquí o allà.
Aquest blog neix com a contenidor de
reflexions, comentaris i articles al voltant dels treballs com estudiant de l’assignatura
“Mitjans de comunicació. Història i actualitat” de la Universitat Oberta de Catalunya.
La serp viu en gairebé en tots els racons de
la terra. Malgrat tenir un sentit de l’oïda intern, i sovint s’ha considerat un
animal sord, és capaç de sentir-ho tot i està pendent del més mínim moviment. Venerat
per moltes cultures i rebutjat per tantes d’altres... em sembla una metàfora
perfecte per parlar de comunicació on tots els matisos valen, on una mateixa cosa
pot tenir milers de lectures i on molt sovint alguns interlocutors sembla que
fan oïdes sordes.
Una serp que es menja la pròpia cua es diu Ouroboros i és el símbol de la regeneració o el temps cíclic. Per aquest motiu forma part d'amulets màgics.
Igualment tenen un paper destacat a l'hinduisme. A Grècia la majoria de criatures mitològiques destructores tenien part de serp, com l'Hidra. En el llunyà Orient la serp és considerat un animal sagrat, diví i protector contra les energies negatives, que representa força, energia i saviesa. A més és venerada principalment dins de la cultura hindi.
La cultura xinesa la considera també una entitat protectora, un exemple d'això el trobem a la Gran Muralla Xinesa construïda sobre un terreny muntanyós i ubicada al centre de color groc. També ha estat utilitzada a l'una del Drac, com un símbol d'algunes arts marcials orientals. Doncs en aquest animal s'han inspirat els diferents mètodes de defensa personal a la Xina mil.lenària, principalment per mestres o sensei sobre artistes marcials. A més dins de l'astrologia xinesa, el Signe de la Serp, ocupa el 6è lloc i com la part successor del Signe del Drac, segons la filosofia xinesa també forma part del Ying yang.
De la mateixa manera, a Mesoamèrica eren venerades per gran part de les cultures que hi van florir. L'exemple més famós és el del Déu Quetzalcóatl, la Serp Emplumada, Kukulcán per als maies. A l'antiga Roma, el déu Esculapi (déu de la medicina) adoptava forma de serp, el que li ha donat nom a la serp d'Esculapi. En aquest cas les serps també eren venerades. El basilisc és representat en algunes cultures com una gran serp amb una taca al cap amb forma de corona que mata amb la mirada o si se li veu en una rajola o en un mirall la seva mirada petrifica. També a la cultura andina, sobretot en la cultura aimara i inca, la serp també representa aspecte positiu. Per aquests natius és conegut com el "Katari", on s'ha creat els càlculs matemàtics per mesurar l'espai i el temps.
Com que vaig néixer un dia emmarcat en un any
de la serp, segons la tradició xinesa, i m’agrada la seva simbologia, aquest bloc
pren la denominació d'aquest animal com a targeta de presentació. Les ulleres
serveixen per matisar la meva mirada sobre el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada