dijous, 7 de març de 2013

Visions unidireccionals

Els mitjans de comunicació actuals han capgirat la forma de dir les coses. En el cas de la televisió (i també a altres mitjans) és curiós veure com cada vegada és molt més evident que una mateixa notícia pot tenir moltes lectures, depenent del mitjà.

La TDT i l’afluència de diverses empreses de comunicació a la xarxa telemàtica ha diversificat tant les fonts, que sembla que, per a escoltar les notícies, cadascú ha de triar el mitjà que és més afí a la seva manera de pensar. Possiblement, aquest fet, ens faci entrar en una mena de desinformació general. Està clar que la notícia sobre el procés endegat pel Parlament de Catalunya no és la mateixa a partir d’una informació de TV3 o de la cadena Intereconomia.... quina és més certa? Possiblement per als seguidors fidels d’una o altra cadena, la seva.

Segurament, ara, les noves tecnologies i l’accés generalitzat a la xarxa, també permet, el que ja apuntava Armand Mattelart el 2003, l’accés a informació alternativa a partir de grans articles d’opinió inserits a la blogosfera o l’altaveu que signifiquen les noves xarxes socials. La informació ara està polititzada i mercantilitzada en excés, però també hi la possibilitat de poder-la contrastar i diversificar.... el problema, segurament, rau en que la majoria de la gent es queda amb la única versió que sent i llegeix del “seu” mitjà afí.

2 comentaris:

  1. Se m'acut una pregunta, podria ser que més que informació el que cerca la gent és el reforç de la seva propia visió del món?
    Més mijtans i més fonts no implica necessariament més capacitat interpretativa per part del receptor. Igual que saber llegir no es tradueix directament en capacitat de comprensió del text però, comprendre un text tampoc implica comulgar-hi amb ell. Al final acabem llegim, escoltant o mirant allò que d'alguna manera ens provoca un mínim de satisfacció, si més de manera preferent, això no hauria d'excloure que féssim l'esforç de conèixer les altres maneres de veure les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Victòria, gràcies pel teu comentari des dels vasosmunicants. Estic d'acord amb tu sobre la idea que el que, en el fons, busquem és una confirmació d'allò que es pensa i, per tant, segurament, llegim i escoltem les notícies allà on ens sentim reforçats.


      Per altra banda, crec que hi ha un espai molt interessant a la xarxa i que ha generat discursos paral•lels i, a voltes, molt diferents: les xarxes socials. La força de la comunicació generalitzada mitjançant les xarxes socials o l’augment d’articles d’opinió de la globosfera ha fet que la mirada i la interpretació del món sigui infinita i molt més diversa. Segurament, el problema rau en que, malauradament, encara la força de la televisió és extremadament molt més potent.

      Elimina