El denominat slow journalism o periodisme reposat és reivindicat com una formula per a tornar al gust de la informació sense preses i donant veu a les notícies de proximitat. Sovint sembla que tot vagi massa ràpid i que interessin molt més les coses que passen a l’altra punta del planeta i ens oblidem del que tenim a la porta de casa. En aquest sentit en el pròleg, signat per David Bassa (president del grup Ramon Barnils), podem llegir: “Les presses, sempre les maleïdes presses. El frenesí de l’actualitat ens aclapara fins al punt d’enterbolir la capacitat per poder destriar el gra de la palla. Anem cada vegada més traient la llengua, esmaperduts, superats per la dinàmica no ja diària, ni tan sols horària, ara ja estem en una dinàmica minutaire, a cop de tuit”.
Aquest anuari recull 15 reportatges en profunditat de temes que han estat silenciats pels grans mitjans informatius. Per evitar aquella màxima (ja comentada en aquest blog) sobre si no surts als mitjans, no existeixes... és molt interessant capbussar-se en la seva lectura.
En aquesta edició els temes tractats giren al voltant de la corrupció immobiliària, el tràfic d’influències, l’abús de poder, la violència policial, homofòbia i tractes de favor per interessos polítics, per una banda, i de xarxes socials i solidaritat ciutadana en moviment que es posa en moviment enfront de d’immobilisme dels serveis socials, per una altra. Temes silenciats, tapats i que no han interessat als grans mitjans.
Aquest és l’accés al ANUARI DELS SILENCIS MEDIÀTICS 2012
Què passa quan les grans empreses hegemòniques del país guanyen milions d’euros en plena crisi? Doncs que, segurament, caldria mirar quina gestió han fet. Aprofitar-se d’una llei que els permet fer un ERO per acomiadar personal al·ludint problemes econòmics, mentre el teu capital s’està enriquint, no sembla gaire ètic. I per què els gran mitjans ho han silenciat? Aquest el tema es tracta en un dels 15 reportatges: 10.000 MILIONS DE BENEFICIS EN PLENA CRISI.
En l’epíleg de l’anuari, Sergi Picazo, coordinador de l’Anuari, pregunta a Noam Chosmky: “Com poden, doncs, els periodistes bandejar la censura moderna o els silencis dels grans mitjans de comunicació? Amb quines estratègies? Amb quins instruments? Amb quines eines?” Chomsky, sense dissertacions, mata la pregunta amb tres ratlles: “Amb honestedat i integritat, i tanmateix amb els ulls ben oberts. Aquestes qualitats del periodista no són benvingudes pels més poderosos. Ells prefereixen l’obediència”.
El projecte compta amb el suport del màster La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i els Socials de la UAB, de la Universitat Pompau Fabra, la Universitat de València i la Universitat de Vic. El pilar fonamental, però, han estat els 434 micromecenes que, a través de la plataforma Verkami, han apostat per l’Anuari Mèdia.cat com una eina útil per posar una mica de llum sobre els silencis mediàtics. La xarxa de ciutadans dóna la paraula als silencis... escoltem-los, doncs... però sobre tot, fem-ho amb calma... sense preses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada