dissabte, 4 de maig de 2013

Una mirada crítica

“La teoría crítica no s’interesa tant per allò que és, sinó més aviat per allò que ha de ser” (Busquet, Medina i Sort, pàg. 16).

Amb la denominació de teoria crítica es coneix el moviment filosòfic i cultural que es va engendrar en el si del nucli del pensadors de l’Escola de Frankfurt. És un moviment interdiciplinari i heterogeni dedicat a la sociologia, la psicologia, l’art, la ciència política, l’economia i la filosofia. Els seus principals exponents són: Max Horkheimer (1895-1973), Theodor W. Adorno (1903-1969), Herbert Marcuse (1898-1979), Walter Benjamin (1892-1940), i Jürgen Habermas (1929).

Mauro Wolf defineix la identitat central d’aquesta teoria a partir de la seva configuració com a construcció analítica dels fenòmens que investiga i també com la capacitat de relacionar-los amb les forces socials que influeix. En paraules seves: “la investigación social practicada por la teoría crítica se propone como teoría de la sociedad entendida como un todo: de ahí la polémica constante contra las disciplinas sectoriales” (Wolf, 1994, pàg. 91).

En aquest sentit, la societat caldrà considerar-la com un tot, on cal tenir en compte els contextos on es desenvolupa i els paràmetres que la gent emprarà en la seva manera de viure i de fer. Aquest serà el punt de partida de la teoria crítica.

Tal i com s’apuntava en el post anterior, hi ha un canvi en la manera d’entendre la relació amb la cultura. Adormo i Horkheimer van criticar durament el llegat de la societat il·lustrada com a referència a una cultura caduca i elitista. Van canviar el concepte de cultura de masses pel d'indústria cultural. Aquesta indústria es presentada com una denúncia a la gran fragmentació del món artístic i intel·lectual que aliena a la gent.

La teoria crítica es pot llegir com si aquesta fos una fórmula magistral per a esdevenir crítics en la situació en la que es trobava el seu context històric. Llegida amb la mirada actual ens pot semblar una mica pessimista. Segurament, moltes de les seves tesis segueixen vigents, tot i que, possiblement, ens caldria posar-nos les ulleres de l’optimisme per a poder superar algunes de les seves propostes. Al món li cal una lectura més positiva.


Referències bibliogràfiques:

Busquet, J.; Medina, A.; Sort, J. “La recerca comunicativa” A: Mitjans de comunicació digitals: història i actualitat, Barcelona: FUOC (2010)

Wolf, M. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidos (1994) pàg. 91-111

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada