El text és lineal. L’hipertext és versàtil. Estem immersos en una nova forma d’entendre el concepte comunicatiu. Hem aprés a llegir i escriure en un nou llenguatge molt més obert i que permet relacionar conceptes, idees i imatges. A priori, aquests nous llenguatges faciliten la connexió immediata i la comunicació entre les persones, trencat les barreres del temps i de l’espai.
La tècnica ens posa a l’abast tot un ventall de possibilitats: internet, llenguatges flexibles com el XML, les xarxes socials, els webs 2.0, els espais per a compatir coneixements com les wikis, espais de reflexió com els blogs, les imatges en moviment... tot ha revolucionat el món comunicatiu, que ha fet canviar, en molts casos, els conceptes periodístics, les estratègies de publicitat o els discursos polítics... ha esdevingut una “cultura global” que ha impregnat totes les cultures (o gairebé)... però, com diu Antoni Brey al seu assaig “La Societat de la Ignorància” som capaços d’assumir tota aquesta informació que ens aporten les noves finestres hipertextuals o estem en la corda fluixa de la societat de la ignorància i el desconeixement?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada