dissabte, 19 de maig del 2012

Diàleg lector-autor

En un dels aspectes on la repercussió del canvi del llenguatge, a partir de l’ús de la hipertextualitat que permeten els nous formats digitals, la podem trobar en la creació literària. 

Isidro Moreno posa èmfasi, en el seu text “Escritura hipermedia y lectoautores” del llibre Escrituras digitales. Tecnololgias de la creación en la era virtual, en la importància de la interactivitat real que es pot establir entre autor i lector a partir de la hipertextualitat. És en aquest punt on el lector deixa de ser un simple espectador per a esdevenir un autèntic coautor. Moreno el denomina “lectoautor”. 

En paraules seves: “el que és analògic és immutable, el que és digital és transformable”. A partir d’aquesta premissa Moreno ens fa una comparació en paral·lel de la tradició de la narrativa oral i la seva interacció intrínseca entre orador i auditori, amb la participació activa que un lectoautor pot establir amb l’obra presentada per un autor en format hipertextual. 

Al igual que un orador variarà el to del seu discurs, triarà els exemples i ampliarà o escurçarà el seu missatge a partir de la participació oral, visual o simplement corporal dels seus oients, un lectoautor podrà triar el camí a seguir en la presentació de la proposta digital feta per un autor. En ambdós casos es pot establir un diàleg, on els papers de receptor i emissor es poden alternar. Els videojocs o algunes obres literàries digitals serien un clar exemple. 
 



A partir d’aquest punt, cal entendre una obra hipertextual com alguna cosa més complexa que un text escrit. Ara, el text pren forma d’alguna cosa més que paraules i s’enllaça amb imatges en moviment, textos interactius, olors, colors, música o textures tàctils. Moreno ho exemplifica en les possibilitats actuals per a exposar en un Museu a partir d’aquest nou esquema. 
Una pàgina estàtica d’un llibre darrera una vitrina no pot tenir cap valor comunicatiu. En canvi, la projecció en imatges del text d’aquesta pàgina en un espai on es pot seleccionar una música, un reportatge o una explicació del context concret de l’obra, proporciona a l’espectador la possibilitat de triar i crear una nova lectura molt més entenedora i a la mida de les seves expectatives. A més a més també li permetrà establir la durada i el nivell de profunditat, en tant que podrà determinar quines aplicacions vol fer. L’espectador també podrà ser lectoautor.

2 comentaris:

  1. Després de la lectura d'un parell de narratives digitals de ficció, opino, que des del punt de vista teòric, la interactivtat i la figura del lecto-autor, són una ruptura amb la era Gutenberg i un nou llenguatge emergent. Però, ara per ara, no passa de ser un “divertimento” o un assaig que explora les immenses possibilitats del format digital, és a dir, un futurible.
    Julià Naval

    ResponElimina
  2. Julià, a mi, la veritat és que la lectura de narrativa hipertextual també em sembla que dista molt del que descriu el professor Moreno. Sobre aquest article em quedo amb la idea de transportar la hipertextualitat al món expositiu dels Museos amb l'objectiu que els elements estàtics esdevinguin dinàmics i amb els que es pugui interactuar.

    ResponElimina