Epíleg

Al començar a estudiar aquesta assignatura, L’hipertext en les humanitats (UOC), tenia molts dubtes sobre l’abast i les implicacions que podria tenir el concepte d’hipertext. No podia ser alguna cosa tant simple com un enllaç. Si l’hipertext podia ser el tema d’una matèria a la universitat segurament el seu significat anava molt més enllà de la seva connotació tècnica.

Després de caracteritzar d’una forma crítica la societat de la informació; de veure les vinculacions entre el llenguatge, el pensament i la nostra subjectivitat; de comparar l’escriptura analògica amb la digital; de descobrir la funció d’interrelació que s’estableix a partir de la teoria del caos i de, finalment, experimentar a partir de les noves maneres d’escriure i de comunicar-nos... la meva percepció ha canviat radicalment.

L’hipertext, ara, és una finestra oberta i infinita on poder connectar el meu pensament amb el dels altres homes i dones. Curiosament, en el fons, continua tenint el mateix significat que tenia al principi: un enllaç. La diferència, rau, en que ara el significat que li dono al mot “enllaç” ha canviat notablement.

Ha estat un plaer interactuar amb vosaltres i amb els vostres blocs (o blogs)... Assumpta, Eva, Julià, Mercè, Manel, Maria, Rosa, Sílvia, Carles, Conxa, Gemma, Àngels, Anna i amb el profe Joan Campàs

I ara què?... aquest post pot significar el final d'un camí o, potser, l'inici d'un altre...