La persuació i la superació de la teoria hipodèrmica

Si fem una ullada a les diferents etapes dins del món de la comunicació podríem observar que històricament ha estat dominada per una concepció lineal en les seves teories. En aquest sentit, la persuasió, com a forma de fer creure alguna cosa al seu receptor amb l’objectiu que actuï d’una determinada manera, ha estat un dels seus elements principals indicadors.

En una etapa important de la història de la comunicació, que es comprèn entre els anys 20 i 40 del segle XX, el model de persuasió va prendre el nom de l’agulla hipodèrmica. Mauro Wolf escriu citant a Wright: “la teoría sostenida por dicho modelo se puede sintetizar con la afirmación de que ‘cada miembro del púbico de masas es personal y directamente atacada por el mensaje” (Wolf, 1994, pàg. 22).

Aquesta teoria es basa en la teoria conductista de la psicologia experimental i es sustenta en les bases de les tesis de la societat massa. És en aquest sentit on rau la importància en l’estudi de la gran influència, control i manipulació que poden exercir el mitjans de comunicació.



En aquest període els mitjans de comunicació s’empraran com un dels principals instruments del poder per a influir directament en el comportament de la seva població. El nazisme alemany o el feixisme italià són alguns del exemples més recurrents a aquest model. Però el sistema tenia data de caducitat. Els estudis de masses posteriors a aquesta època com, per exemple, la corrent empírico-experimental o els estudis empírics com a treball de camp van contribuir a superar les tesis de la teoria hipodèrmica. Seguint el mateix exemple anterior, es podria dir que amb la caiguda del feixisme es posar en evidència la limitació de la teoria, ja que l’eficàcia de la ideologia no va poder sobreviure a la desesperació de la propaganda oficial del règims totalitaris que la utilitzaven.

A partir d’aquest canvi, caldrà preguntar-se quina és la relació entre el mitjà, el receptor i el poder que hi ha al darrera. El receptor deixarà de ser considerat un element passiu per esdevenir un individuo actiu dins d’un context social que caldrà tenir en compte. El mitjans de comunicació de massa deixen, doncs, de ser considerants com un mitjà de poder absolut. Hi ha un canvi de paradigma i es començaran a tenir en compte com un element important en un context de comunicació global. Tot i tothom estan connectats, estan relacionats.

La pregunta que cal fer ara no és com el mitjans actuen sobre els receptors, si no quins són les funcions, els usos i les gratificacions que la gent obté a partir del mateixos.

Referències bibliogràfiques:

Busquet Duran¸ J.; Medina Cambrón, A.; Sort i Jané, J. La història de la recerca en comunicació. L'estudi de les influències dels mitjans de comunicació social. Mòdul 2. Mitjans de Comunicació. Història i Actualitat. Barcelona: UOC, 2010

Wolf, M. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidós, 1994.