Què fan les persones amb els mitjans?

Per entendre el significat dels usos i les gratificacions que comporten el mitjans de comunicació, caldrà canviar la nostra  actitud davant d’aquests. 

La pregunta: què és el que fan el mitjans a les persones? queda totalment superada per una nova qüestió: què fan les persones amb els mitjans?

Mauro Wolf  afirma: “el efecto de la comunicación de masas es entendido como consecuencia de las gratificaciones a las necesidades experimentadas por el receptor: los medios son eficaces si y cuando el receptor les atribuye dicha eficacia, sobre la base justamente de la gratificación de las necesidades” (Wolf, 1994, pàg. 78). 

En altres paraules, la gran influència dels mitjans de comunicació de masses no es podria entendre si no es té en compte el públic a qui va dirigida una informació concreta. El context és molt important. El missatge rebut serà interpretat i gaudit en consonància a allò que el públic sap i pot experimentar en primera persona. Donar missatges difícils d’entendre o incomprensibles per la gent és totalment inútil en el fet comunicatiu. 

En aquest sentit Wolf cita a Mcquail: “el receptor es también un iniciador, tanto en el sentido de dar origen a mensajes de retorno como en el sentido de realizar procesos de interpretación” (Wolf, 1994, pàg. 79).  El fet comunicatiu perd aquí la seva hegemonia unidireccional. El públic deixa de ser un simple consumidor per esdevenir un indicador important. De com es rebrà el missatge dependrà l’èxit de la comunicació.

Possiblement, el problema principal d’aquesta teoria sigui la consideració dels receptors a partir d’unes necessitats d’audiència. Que vol la massa? Jo els donaré el que volen. Una idea perversa i hegemonitzant que caldria cuidar i mirar de reüll. D’una manera velada, segurament, es pot conferir un poder molt potent als missatges de determinats grups comunicatius. De fet, segurament, aquest sigui un dels problemes actuals en el panorama comunicatiu global en el que estem exposats... tots i cada dia.

Referències bibliogràfiques:

Wolf, M. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidos (1994) pàg. 77-90.