divendres, 31 de maig del 2013

Un model de propaganda... filtres i alternatives

Noam Chomsky i Edward S. Herman comencen el capítol "Un modelo de propaganda" del llibre Los guardianes de la libertad dient: “els mitjans de comunicació de masses actuen com un sistema de transmissió de missatges i símbols destinats al ciutadà mitjà. La seva funció és divertir, entretenir i informar”, però tot seguit afegeixen: “així com inculcar als individus els valors , creences i còdigs de comportament que els faran integrar-se en les estructures institucionals de la societat“ (Chomsky i Hernan, 1990, pàg. 21).

En aquest fet, justament, està la clau de tot. En uns mitjans que inculquen una determinada forma d’actuar i de pensar, però d’una forma velada darrera d’uns continguts en forma de divertiment i en nom de la informació. Aquest fet rebrà el nom de propaganda.

Seguint les seves tesis, podem veure que el domini dels mitjans de comunicació de masses estan en mans d’una élite i, en conseqüència, allò que llegim, escoltem i veiem en el mitjans estarà al servei d’aquestes élites. Aquest fet determinarà un punt d’inflexió en el model comunicatiu. Els interessos d’aquells que controlen els mitjans, públics o privats, seran els que determinaran el rumb i el caràcter del que cal comunicar a la gent. La comunicació es converteix en una eina de control molt potent.


Segons Chomsky i Herman el control de la informació es fa mitjançant 5 mencanismes que fan la funció de filtres:

1 - Els beneficis econòmics dels mitjans de comunicació. Si tenim en compte que els mitjans tenen un dependència directa de governs, empreses i grups del sector financer, es pot constatar que estan limitats en essència per aquests i pels seus interessos. Qui paga, mana.
2 - La influència en la informació per part de la publicitat i els interessos dels patrocinadors. Una de les entrades de diners més important en els mitjans és la provinent dels seus anunciants i promotors. La informació que es donarà en un mitjà concret vetllarà perquè aquesta font d’ingressos es potencií i, en conseqüència, limitarà la seva informació a les estratègies que interessin als seus patrocinadors principals.
3 - Les fonts de la informació, principalment generades per organismes governamentals i per grups empresarials de gran magnitud. Hi ha una màxima en el periodisme que diu que cal contrastar la informació que arribi a un mitjà. A la pràctica, sembla, que la font principal que genera aquesta informació determina, en la majoria de casos, el sentit d’allò que es diu.
4 - Les respostes crítiques que reben els propis mitjans a partir de les queixes. Aquest fet es pot convertir en un veritable càstig per als mitjans que es volen saltar la norma marcada pel seva èlitre dominant, ja sigui política o comercial.
5 - Les ideologies contraries a les del poder hegemònic. Chomsky i Herman el denominen en la seva l’obra com anticomunisme, ja que va estar escrit durant la guerra freda. Actualment aquesta idea es podria aplicar a la ideologia antiislàmica o antiterrorista, per exemple.
Filtres del model de propaganda. Font: La Fonda Filosofica de: Darin McNabb

Heman i Chomsky ens diuen que una campanya de propaganda pot ser engegada indistintament per governs o per una de les empreses de mitjans de comunicació important (Chomsky i Hernan, 1990, pàg. 76).

Caldrà doncs, saber llegir, mirar altres canals, encara que minoritaris, i intentar ser crítics. La nostra mirada crítica envers tot allò que llegim, escoltem i veiem en els mitjans serà la nostra millor arma en contra del control sistemàtic dels sistemes de propaganda. Possiblement, el problema està en què, sovint, per poder ser crítics cal cercar altres vies i, això, és molt cansat i difícil de fer en un entorn on tot és molt ràpid i on la informació vola a cop de twit... i una notícia publicada fa un segon, ja és història.... com ho serà aquest post, just després de prémer el botó de publicar del blogger.

Una mirada a 4 propostes de societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica:




El passat dijous 7 de març de 2013 es celebrà la cinquena sessió del Cicle de "Topies". Coneixement cooperatiu, en xarxa. Crowdsourcing. Open Data. Cocreació. Comunicació alternativa... Paraules que son part d'una forma de vida on la competitivitat i l'acumulació de coneixement s'entén com a col·lectiu i no com a individu. Amb el tema central de la transició cap a la societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica, coneixerem les propostes de La Directa, La Tele, Esbiosfera i Xell. Associacions, moviments, fundacions i col·lectius que fa anys treballen per una formació en la col·laboració cultural, educativa i comunicativa.


Us proposo que llegiu també els posts sobre el tema en dos blogs de companys de l'aula: 

- Davant la desinformació: Sintonitzem empoderament col·lectiu del blog “comunicació i transformació permanent" on l’Oriol Majós ens proposa cercar informació en mitjans alternatius i ens facilita enllaços a alguns d’aquests nous canals d’informació. 

- Noam Chomsky i el model de propaganda del blog “Notícies efímeres” on la Mercè Fàbregas ens convida a veure un video, molt interessant i recomanable, de Darin McNabb sobre els filtres del model de propaganda de Chomsky i Herman.


Referències bibliogràfiques: 

Chomsky, Noam i Herman, Edward S., “
Un modelo de propaganda”. A: Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de massas. Barcelona: Crítica (2000) pàgs. 21-80.

McNabb, Darin.  Video: “Chomsky y el modelo de la propaganda”  Pàgina a YouTube: La Fonda filosófica 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada