dilluns, 3 de juny de 2013

De la televisió en blanc i negre a la galàxia internet

Ara, ens sembla el més normal del món veure a temps real allò que està passant a l’altra banda del món. Som espectadors de primera fila de grans esdeveniments com la cerimònia d’obertura d’uns Jocs Olímpics, independentment del punt geogràfic on s’estiguin fent; hem estat observadors directes de la primera guerra televisada o un seguidor del Barça al Japó pot veure en streaming la presentació de Neymar com a nou jugador del club talment ho fa un que viu a Barcelona. El paradigma de la informació ha canviat, això és un fet. Però no cal mirar gaire lluny per constatar que no sempre ha estat així.

Manuel Campo Vidal posa d’exemple que el 1865 la notícia de l’assassinat del president dels Estats Units d’Americà, Abraham Lincoln, va trigar una setmana en arribar a Londres. El contrasta amb l’esdeveniment del 19 de juliol de 1969 en el que tot el món amb un aparell de televisió a casa va poder seguir, en directe, l’arribada de l’home a lluna. (Campo Vidal, 2009, pàg. 5).

La televisió marcaria el camí de la comunicació global que seguirien posteriorment les noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

El món es connecta, s’obre. Fantàstic! Ep! ... però cal anar en compte....

Aquest fet, però, no està aïllat d’un canvi de concepció del món. Cal tenir en compte que la comunicació i la seva influència estan estretament lligades amb el poder polític i amb l’hegemonia econòmica dels més poderosos. Així, podrem constatat que no tot són flors i violes i el món mediàtic és una selva, que pot amagar molts perills.

Seguint les paraules de Campo Vidal: “El desenvolupament dels mitjans de comunicació ha estat bàsicament una conseqüència directa dels progressos de la tecnologia, però amb una mediació doble: la del poder econòmic i la del poder polític. Tecnologia, economia i política, per tant, han estat els motors de la transformació i el progrés dels mitjans de comunicació” (Campo Vidal, 2009, pàg. 6).

La societat de la informació o el coneixement, però, ens obrirà moltes portes, però també comportarà una sèrie de limitacions o perills que caldrà tenir en compte.

Partim de la base que la comunicació globalitzada ha significat la interconnexió mundial i gran avantatge en el si de la coneixement i la informació. Per altra banda cal tenir en compte que, aquest fet, també, va significar un canvi en el mapa comunicatiu a escala mundial a partir del motors de la tecnologia, l’economia i la política. Possiblement és aquí on rau un dels focus del perill.

L’afany de poder i de domini s’instal·la en el món de la comunicació. Manuel Castells ho descriu així: “Las batallas culturales son las batallas del poder en la era de la información. Se libran primordialmente en los medios de comunicación y por los medios de comunicación, pero éstos no son los que ostentan el poder. El poder como capacidad de imponer la conducta, radica en las redes de intercambio de información y manipulación de símbolos,que relacionan a los actores sociales, las instituciones y los movimientos culturales, a través de iconos, portavoces y amplificadores intelectuales" (Castells, 2001, pàg. 400).

Una gran avantatge, la tenim en el gran nou paradigma que ens obre internet. La informació circula. La comunicació està en mans de grans grups poderosos. Però, ara, també tenim al nostre abast alternatives comunicatives. Les xarxes socials, els blogs, les plataformes d’organització col·lectiva o els portals d’informació alternativa en són la contrapartida a la informació filtrada pel poder econòmic i polític que ens presenten Noam Chomsky i Edward S. Herman al llibre Los guardianes de la libertad.

Tot i ser conscients que la seva repercussió és molt més limitada, ara és possible contrastar la informació en altres llocs.

Possiblement una mateixa notícia pot tenir un seguiment molt diferent en un diari d’un grup editorial important què en un diari d’informació alternatiu. La diferència rau en que ara els mitjans connectats a internet ens permeten accedir a ambdós i fer que una noticia, tant d’una banda com d’una altra, s’escampi d’una forma excepcional. Sovint un simple twiit té més repercussió que 20 teletips d’una agència noticies.

De tota manera, encara ens queda molt per caminar en el món de la comunicació i la informació. Contra el poder de la televisió amb grans poder propogandistic els mitjans audiovisual alternatius queden totalment colgats.

Però aquest camí d’anada i tornada, caldrà fer-lo a poc a poc i sense pauses. Entre el blanc i negre i el pantone multicolor... sempre hi podrem trobar els grisos i els matisos.


Referències bibliogràfiques:

Campo Vidal, Manuel, (2010). “Motors de la transformació del mapa de la comunicació”. A: Mitjans de comunicació digitals: història i actualitat. Mòdul 6. Barcelona: FUOC

Castells, Manuel, (2001). La Era de la Información. Final del milenio (vol. 3). Madrid: Alianza.

Chomsky, Noam i Herman, Edward S. (2000).  Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de massas. Barcelona: Crítica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada