divendres, 21 de març de 2014

Els colors d'una paraula nua


Quarts de 6 de la tarda. Biblioteca dels Safareigs de la Creu Alta. Deixo, per un moment, de mirar la pantalla de l’ordinador plena d’exercicis d’anglès (com em costa estudiar anglès!)... i veig a sobre la taula un llibre, esvelt, dret i cofoi. Dret, sol, sobre la taula buida on jo estic estudiant.

Llegeixo... Maria-Mercè Marçal “Bruixa de dol”.... i sortint de dins em pica l’ullet un fulletó de color esmorteït... enfoco les meves ulleres i llegeixo: “Dia Mundial de la Poesia, 21 de març de 2014”... Aparto l’ordinador, els apunts de la llengua de Shakesperare i, decidit, trenco l’harmonia irregular d’aquest monument de paper i color... el prospecte em somriu. L’obro i descobreixo:




Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.




Un poema de Montserrat Abelló escrit, en el prospecte, en 21 llengües (entre elles la dels meus apunts, es clar: “Only de naked word... As poetry is”) i tafanejo paraules, sons i colors...

I ara els ulls van cap allò que amaguen les cobertes de color llampant amb una flor exuberant del llibre... i llegeixo:

Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.

El vent de març juga a matar
i me la torna.

El meu cor l’entoma.


(fragment de “Bruixa de dol” de Maria-Mercè Marçal).


I miro les altres taules... i allà, també hi ha altres monuments de papers que contenen un prospecte rialler que convida a violar la seva proesa d’estar quiets damunt la taula!... però, dubto, miro... i decideixo tornar als meus exercicis d’English... que el dimarts el profe em preguntarà sobre la feina... i es clar que això de llegir POESIA en català, no sé si em servirà gaire d’excusa!.. però, de moment, jo ja tinc plena l’ànima!

BON DIA MUNDIAL DE LA POESIA A TOTES I TOTS ELS QUE HEU AGUANTAT AQUESTA DISSERTACIÓ D’UN ESTUDIANT EMBADALIT!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada